Pasta Fullada
Teatre Gaudí Barcelona
17 d’abril 2011, 19 h.
Autor: Ever Blanchet
Direcció: Òscar Molina
Intèrprets: Margarida Minguillon, Carme Sansa, Carles Sales i Josep Minguell
SINOPSI DE L'AUTOR
Pasta fullada forma part d’una trilogia sobre l’experiència afectiva de les persones, de les circumstàncies que les propicien i dels destins que acaben per construir. Al centre d’aquesta reflexió està la dona, que crea, engendra i participa cada cop més en tots els àmbits de la vida social i laboral. L'obra cerca els límits de l’amistat en la vida social i en les relacions afectives, tot donant protagonisme a la veu humana.
A l'obra s'hi mostra la vida de quatre personatges, dues parelles d’amics que porten i suporten una amistat de molts anys. Al llarg del temps, aquelles fatigues de parella s’alimenten de l’energia de l’altre parella o d’una de les amigues o de l’amic. Sense massa conflicte, els personatges viuen un guió que els complau, sense saber-ho tot els uns dels altres. En canvi, creuen que es coneixen molt.
D’altra banda, sense ser a l’escena hi són presents els fills d’una de les parelles, la qual cosa explica també els conflictes generacionals que viu una família d’avui dia. Que poden ser semblants als del passat però tenen elements nous, valors estètics nous.
Pasta fullada, sense dir-ho, explica la importància de la tolerància i la complicitat en les amistats. És un tòpic que una crisi ajuda a resoldre les dificultats que li donen origen. Però és que és així. La crisi d’un projecte vital dels personatges s'eixampla fins a fer-se com una taca d’oli que no para de créixer, així al bell mig de la crisi s’hi ha de viure com a part del guió volgut, perquè la crisi afectiva es perpètua. L'obra parla molt de sexe, en canvi amaga la seguretat que dóna l’amistat i tenir al teu costat amics que t’escoltin, amb una mirada carregada d’ironia i cinisme.Ever Blanchet
PRESENTACIÓ EN VÍDEO
