El pare de la núvia: Tono Saló La mare de la núvia: Gemma Deusedas La núvia: Bealia
Guerra La seva germana: Guida Uyà El nuvi: Óscar Martínez Gil El seu amic: Bernat
Cot L’amiga de la núvia: Savina Figueras El seu marit: Lluís
Canet El jove: Oriol Casals
Escenografia, vestuari i il·luminació: Victor AlGo
Coreografia: Bealia Guerra
Caracterització: Núria Llunell
Producció executiva: Savina Figueras
Un espectacle de Gataro
El casament dels petitburgesos ens mostra nou personatges durant la celebració d’un banquet de bodes. Els dos nuvis celebren el sopar matrimonial a casa seva, ensenyen els mobles que ells mateixos han fet durant el seu temps lliure, mostren en clau metafòrica la seva vida, i el resultat esdevé un desastre, una expulsió de draps bruts. Davant tota la destrossa, la única preocupació és l’aparença, el “què diran”, oblidant el gaudir del dia a dia, ser un mateix i intentar ser feliç.
Estèticament hi ha un treball profunditzat a través, d’una banda, de la música (en més d’un cas en directe) i de l’altra, de les danses que es representen. Álvaro aposta per una sobreactuació que s’acosta a allò circense, als pallassos, que és amb el que un s’acaba convertint en situacions com aquestes. La vestimenta i el maquillatge també cobren protagonisme perquè, segons diu el director, hi ha una relació amb l’expressionisme alemany, un moviment amb el qual va començar a moure’s Bertolt Brecht. El típic teatre a la italiana ha estat canviat per un teatre a tres bandes, fet que li dóna un detallisme i realitat al muntatge escènic, tots els punts de vista són vàlids (les esquenes són importants, el que es mou per sota la taula també) i la taula, punt d’unió entre tots, queda centralitzant l’escena, és la comunió falsa entre tots els convidats.
Estrenat a l’Almeria Teatre de Barcelona el 30 de setembre de 2010
Intèrprets: Carme
Contreras, Laura Sancho, Ramon Godino i Joan Sureda
Sinopsi
El Lluís i l'Anna
són una parella convencional. Es van conèixer, es van casar i van anar a viure
junts... Però no van tenir fills. Han passat els anys i ara el seu matrimoni
trontolla. El problema és no haver tingut fills? O, dit d'una altra manera: tenir un fill serà la solució?
A l'Anna li caldrà
trobar una resposta. Però on? Dintre la parella tenint un fill o fora la
parella tenint un amant?
Vols conèixer els personatges?
Un avanç... dels personatges:
L’Anna és la causa que provoca tota l’acció però també és una víctima d’una tradició familiar: “No sé per què em vaig casar. La tradició suposo. Les dones a casa meva, sempre s’havien casat. Les dones a casa meva, s’han de casar i tenir un fill.”
L’Anna es desperta un dia i s’adona que no és feliç i decideix que ha de fer alguna cosa per canviar la situació. Ella vol viure, vol sorpreses, vol aventures i vol passió... Vol allunyar-se del ramat i fugir d’allò al què sembla estar predestinada, però molt aviat s’adonarà que una cosa és somiar amb fer un canvi i una altra molt diferent és atrevir-se a trencar amb tot.
El Lluís és el marit ideal, el gendre perfecte. Amb ell no hi ha problemes ni entrebancs ni discussions possibles. Ell aporta al seu matrimoni estabilitat, seguretat, seny i tot de coses que l’Anna no necessita. El seu caràcter i la seva educació també el condicionen i l’impedeixen reconèixer el problema fins que ja és tan evident que la solució se li presenta com quasi impossible.
El Lluís, al veure trontollar el seu matrimoni es sentirà perdut, fora de lloc i incapaç de reaccionar.
La senyora Carme personifica la tradició familiar, i com a tal, farà l’impossible perquè la seva filla Anna sigui mare: “La meva mare només té un objectiu a la vida: aconseguir que jo em quedi embarassada. Així que quan no està resant per prenyar-me, està trucant per comprovar si els seus precs han estat escoltats.”
La senyora Carme és una dona de família acomodada, està casada amb el “Cinto” però, a casa, és ella la que pren les decisions. És una mare que tota la vida ha tingut molt clar el que ella volia per la seva filla i, ara que la nena ha deixat de ser una nena, la segueix tractant igual.
És moderna, extravertida i té molta energia, i tot això, en certa manera, ha marcat el caràcter de la seva filla que és tot el contrari. Però la senyora Carme no n’és conscient perquè està convençuda que sap què és el millor per l’Anna i lluitarà amb totes les seves forces per aconseguir-ho.
El Jove: l’amant virtual. És un tècnic instal·lador de persianes professional i també, un stripper a temps parcial. I és que ja se sap, amb això de la crisi, un s’ha d’espavilar per arribar a final de mes.
Apareixerà en el moment més oportú per tal de convertir-se en l’objecte dels desitjos de l’Anna... i també de la senyora Carme.
