21 novembre 2010, 19 h.
“Cazando Gamusinos”
Des que naixem, cosa que no triem, ens veiem arrossegats a un món que sembla ideat per a la servitud. Treballar per a guanyar-se el pa, arrossegar una llosa anomenada hipoteca, cotxe, segona residència, unes vacances de 15 dies en algun lloc paradisíac. Tot gira entorn al concepte de "tant tens, tant vals". Per què? Que no podem viure al marge d'allò establert? Total, per arribar a vell i, en deixar de ser "útils per a treballar", començar a viure realment i fer el que un vol? Als 65 anys?
Aquest espectacle ens obre les portes del somriure, ens demostra que ens passem la vida caçant gamusinos i que és una llàstima morir per a que la gent només pugui dir: "Va ser un treballador exemplar" i no el què s'hauria de dir: "El cabronàs es va fotre una vidorra de puta mare i sempre va ser feliç".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada